[DE: Assumpció Linares]
[…]
Em penso que des de que estic a la llista és la primera vegada que
aconsegueixo llegir tots els missatges inscrits sota el mateix títol (el meu
nodriment intel·lectual, per ara, depèn de les dormides del meu nen). I la
veritat és que en aquest cas, la discussió era una mica “delicada” per totes
les raons que, de fet, heu anat exposant des del primer missatge de l’Alberto.
Haig de dir que mentre llegia algunes de les reflexions anava arrufant ara
el nas, ara aixecava una cella… en fi, que em semblava que en algun moment
algun comentari m’ofenia… però ben mirat, no podria dir exactament perquè.
Potser em cal mirar amb més deteniment quina mena d’idees em volten pel cap,
quin és el seu origen, la seva raó de ser, quan hi van entrar… en quina
conversa? des de quin programa de TV?… realment tinc la impressió d’adonar-me
que les meves fonts d’informació són molt tendencioses… estic a la mercè de la
imprecisió lingüística amb la que, intencionadament o no, es comuniquen els
meus interlocutors. Sóc com una baldufa pel que fa al pensament i a la
opinió… O com comentava un dia amb l’Alberto, reflexionant sobre el sentit de
l’expressió que segueix, en aquest sentit “soy un poco pendón”, vaja que estic
a mercè dels vents…
Tot plegat per dir-vos que només després d’haver llegit els vostres
comentaris li he fet una lectura (val a dir que poc acurada) “al manifest sobre
la llengua” i a la llum dels vostres comentaris el manifest em sembla que té un
toc de sornegueria…escrit en un llenguatge pseudo-poètic (el so de la veu que
li posaria si hagués de ser llegit en veu alta seria una veu mig velada
vellutada i amb un toc d’afectació… diguem una mica a la “Lluís Llach”). No
entenc quin és l’objectiu del “manifest” el que sí que tinc clar és que vist
l’escrit, el nom de la revista és ideal: reduccions…
Celebro que tot plegat m’hagi servit per sacsejar una mica les neurones…
Haig de dir que em fa molt respecte escriure, els meus comentaris són més
d’anar per casa, així que si em mantinc en la ombra és més per vergonya que no
pas per “indignació”…
[…]
No hay comentarios:
Publicar un comentario